dissabte, de juliol 30, 2011

Les 7 diferències: El Bar

Ainx, quan vaig arribar a Califòrnia me vaig passar 3 messos que per veurem una cervessa, me tenia que demanar algo per menjar. No era capaç de trobar un maleït bar, i anava a un restaurant. Al final vaig trobar un bar al costat de la universitat, el Westwood brewery company, familiarment conegut com a BrewCo. Però no es un bar normal, als US, lo que nosaltres coneixem com a bars són els dive bars, i els bars són sempre sports bars. Significa que tenen totes les parets plenes de pantalles planes de tv, a on tenen sintonitzats tots els partits que puguin i tenguin disponibles. He arribat a veure bars amb pantalles a cada taula, i fins i tot al lavabo. Es clar, els sports més famossos són el baseball i el futbol americà seguit del bàsket. El soccer o futbol si no demanes que t'ho sintonitzin, o no juga US o no són els mundials, no hi és mai.
Els dive bars són basicament, bars de copes sense mejar ni teles, a on normalment tenen un raconet (exterior) per a fumadors, i a on es pot comprar tabac. Quan demanes un martini, no et donen lo que nosaltres coneixem com a martini, te possen un Dry martini que es un poquet de vermut i ginebra o vodka, la bomba vamos. A mi personalment me xiflen els margarites mmmmm

divendres, de juliol 29, 2011

Les 7 diferències: A l'hora de pagar

I ens trobem que ens han portat "la dolorosa" a taula. I es clar, en el país del crèdit es pot pagar amb plàstic, i aquí no s'acaba: la propina es pot carregar a la tarjeta!!!.
Una altra diferencia, a bo, es a l'hora de dividir entre varis. Als US els hi pots dir: " mira a aquesta tarjeta li carregues X i aquesta altra X-3, a l'altra Y i a aquesta Y+2", i ningú et mira amb aquella mirada de que millor estàs mort... no que va, ells encantats!!!

dimecres, de juliol 27, 2011

Les 7 diferències: Servei a Taula

Una altra cosa que és completament distinta es a l'hora de servir a taula a un restaurant. Oblida te'n d'aquella costum peninsular d'arribar a una taula i tenir que esperar hores per que el cambrer et vegi, i per que te doni la carta. Són, generalment, ràpids amables i eficients. La carta, te la donen només asseure-te, i abans que necessitis res vindran i te demanaran 40 cops si està tot be (amb el típic "everything is alright Sir?". Al començament es fan una mica cansinos, després t'acostumes, aixeques el cap del menjar i els hi dius "no, thanks".
Una altre cosa xocant és, que tu no demanes casi mai compte: quan acabes te retiren els plats i de seguida, te donen el "la dolorosa" (the check, "the one that hurts" en traducció literal).

dimarts, de juliol 26, 2011

Les 7 diferències: Propines

Als USA, es dona, com a mínim un 15% de propina si el servei a estat correcte. No com a la terra que donam els suelto i pari vostè de contar.
El motiu no ve ser altre que, malgrat a alguns estats s'ha de respectar el salari mínim, a alguns altres es pot reduir d'aquest el munt cobrat en propines. I els cambrers estan obligats per llei a declarar-ho a l'hicenda americana. Imaginau si es diferent que no existeix entrada a la viquipèdia en català per propina!!!

dimarts, d’agost 25, 2009

should I stay or should I go...


maaaaaaaaaaambo!! amb aquesta gran canço dels Clash (si, si, ells eres punks) definiriem un estat mental imperant en aquests dies... "me las piro o que?"




... projectes que venen, projectes que desapareixen... la magia dels projectes, en Juan Tamariz en podria fer una tesis...

diumenge, d’agost 23, 2009

mas de un año


más de un sin publicar en el blog... joer... como soy... vaya perro...
recuperando musica que hacia tiempo no escuchava, y despues de más de un año en los states, bueno, pspsps
eso si, y no me lo creo ni yo... me he casao!!!
(y he ganao unos kilos)
XD

dimecres, d’agost 13, 2008

...

un paseo por el campo